Sara

Abans de començar aquesta entrada, he de dir un parell de coses:

· És recomanable llegir-se abans la entrada titulada "Bona nit" publicada a la mateixa nit que aquesta, i que repasa la meua vida, però això no és important, el vertaderment important es que en aquella entrada explique quí es Sara, i com es va apropiar d'una part del meu cor.

· Una altra cosa, aquesta és per a la persona a la que va dedicada la entrada, ací intentaré explicar què senc al meu adins cada vegada que et veig, que quede amb tú, cada vegada que no quede, i cada vegada que s'acomiadem. Com he dit, són coses que hi senc jo, o el que és el mateix, coses que em pruvoques tú, directa, o indirectament...però totes pruvocades per l'amor que em vas sentir.


Dit açò, espere que et senques alabada en uns comentaris i comprensiva en altres...a la fí, això és el que tots busquem: comprensió del ser que estimes. Per començar, he de dir, i deixar clar, que duc 7 messos d'un somni, el meu somni de petit era encontrar algú que em vullguera tal com sòc, i que jo puguera tornar ixe amor en forma de felicitat cap a l'altra persona. I de moment, quan hi duem 7 messos i 3 dies he de dir que SÍ, el meu somni s'ha cumplit, el meu somni es diu Sara i és el millor que m'haja pogut passar en els meus 18 anys per aquest mòn.

Aquest paràgraf era per a introduïr, però també ve arrel d'una conversa amb Sara fa pocs dies (dilluns, crec recordar) on em preguntava quins eren els meus somnis...i jo no li savia contestar...no m'agrada la idea de tindre somnis...els veig com metes que et col·loques en la vida...i si no els cumplixes? has fracast a la vida? i si els cumplixes? Ja no tens més a fer, ja no tens ningún motiu per viure?, no ho se... Però be, gràcies a això, una d'aquestes nits hi vaig pensar...còm és possible que jo no tinga somnis? en algun moment n'he tingut que tindre... I ho vaig recordar, fa no molt de temps, jo que se, hi tindria 13/14/15 anys, hi tenia un somni, un somni que hi va deixar de ser somni als 16 anys i un somni que es va cumplir als 17 sense quasi adonarme'n d'ell...
El méu somni és (era), com ja he dit abans, el ser vullgut sincerament per algú i el poder tornar-li aquest amor a la persona que t'estima, i fer que aparega sempre una sonrrisa a la seua cara, aconseguir que ixa persona fòra tot el feliç que hi puga ser en ixe moment determinat... Crec que al llarg de la meua vida sòls podré tindre ixe somni, quan el duc a terme em senc pletòric, em senc alegre, sóc feliç. I vull pensar que Sara també es sent feliç amb mi.


Però hi han cosetes que fan que el meu somni no siga tot el perfecte que hi podria ser...començaré a explicar-vos-ho després d'explicar una cosa.

Sara es membre d'un grup de juniors, es diu CAU, duu ahí tota la vida, i és una part fonamental i molt important per a ella. Aquest any, com el seu grup ja es considerat dins del CAU com a un grup madur, els han nomenat pre-monitors, això que vol dir? Per a mi: inconvenients dels monitors i inconvenients dels xiquests, Per a Sara: Infinita il·lusió, ja que li queda poc per ser monitora i per a estar amb els xiquets, igual que ella va estar amb els seus monitors, amb els quals té molta amistad. Donat que jo no forme part del CAU i no se com funciona, em limitaré a dir com m'afecta a mi (o a qualquier altra persona que estiga ixint amb alguna pre-monitor/a), be, la única queixa que hi puc tindre jo està clara: El temps. El CAU lleva molt de temps.

Una vegada explicat açò, ja puc continuar. Estarem d'accord tots en que el més important d'una parella és una d'estes coses: la comunicació, la sinceritat, algú fins i tot diria el sexe...però jo dic, el més important en una parella és vores. Sí, sí, vores.

El no vore a la teua parella potser una gran putada, parlant clar. I encara és més gran la putada quan quedes amb la teua parella i hores abans d'eixir de casa té que dir-te: "No, no hi puc quedar...tinc reunió." Reunió de què? persareu. Reunió del CAU. Còm a pre-monitors tenen que estar davant fent activitats, preparant campaments, fent coses...

Direu, però les reunions seràn cada molt de temps,no? Casi: abans tots els divendres NIT (a fer punyetes el dia que Sara i jo quedàvem per sopar). Més tard? divendres NIT i dissabte vesprà, si a això li sumes que el CAU és dissabte de 4 a 7 d la vesprada, que tens? Jo t'ho dic: Que no veus a la teua amada Sara fins al dissabte per la nit.

Parèntesi.

Es dur per a mi, i dur per a ella, moltes vegades no ha anat a reunions importants per estar amb mi, i em senc molt afortunat. Ser pre-monitora és díficil i exigent, et lleva temps per a tot, i jo no tinc dret a queixar-me per RES relacionat amb el CAU, per res.

El CAU és pesat, però important, i si és important per a Sara, ho és per a mi, aixina que "Me jodo y me aguanto", la vull massa per a perdre-la per aquesta xorrada.

Fí del parèntisi.


Molt be, arriba el dissabte nit. Jo, com s'imaginareu, tinc unes ganes BRUTALS (i ho escric en majúscules, que mola més) de vore-la, de estar amb ella, de besar-la i no parar de besar-la en tota la nit...tinc ganes de demostrar-li que la vull, i que no la vull poc,no. Bueno, pues ja està, direu, fí de la discussió, els dissabtes són vostres,no? Pues vinga, a disfrutar,no?

No del tot.

Els amics.

Tenim la sort de compartir amics, més o menys, uns més que altres, però amics a la fí i a la postre. Aplega el dissabte, els dissabtes són dies de quedar amb el amics (ja que els divendres sopavem junts), però ja es pot divissar una errada. Qué passa si els divendres no quedeu? Que quedem en els amics. Però si no hau pogut quedar sols! És igual, amb els amics tampoc he quedat durant la setmana i tinc ganes d'estar en ells, i com compartim amics també hi estic amb Sara.

PROS:

-Quedar amb els amics i Sara alhora.

-Ningú s'enfada, els amics veuen que són importants i tú has quedat amb Sara, tot perfecte.

CONTRES:

-Intimitat. Per mol colega que sigues d'algú no vas a posar-te en modo amoroso-pastelòs amb la teua novia davant. Això pruvoca, a mi almnys, un sentiment de no saber que fer: vols dirli, demostrar-li a la teua parella el que sents, però no vols que els teus amics es senten mal, i tampoc vols que t'aïllen.


D'accord, ja em comentat els dissabtes, però tio, ara estas de vacances, ara qué? a vore quina escusa poses ara per a no poder estar amb el teu amoret sara.

Per a la meua desgràcia si que en puc posar...sí... El CAU, estan pròxim dos campaments i els premonitors tenen que fer cosetes TOTS els dies, sí, sí, tots.No exageres, direu, no ho faig.


Uau...aleshores teniu que estar morint-se de ganetes de estar juntets,e? e? e?

Sí, jo sí.

Oh dios mío!!! ha posat "jo sí" en conter de "nosaltres sí" o un "sí" rotunt i sec! alarma! peligro!

No. no te per què.

Parèntesi.

El que vaig a possar ara és al que em referia al guionet 2 (al principi de tot). Açò que vaig a posar és el que he sentit avuí.

Fí del Parèntesi.


Aquestos tres dies: dilluns, dimarts i dimecres he quedat amb Sara, i en els tres dies han pasat coses diferents.


DIA 1:

Vaig a casa d'un col·lega, estic un ratet alli, fins a les 7.40, que em truca Sara, s'ha acabat "Bea", s'ha llavat els cabells, pot quedar.

Mai, i dic MAI, me'n havia anat de una casa sense dir "adios", el dilluns ho vaig fer, per qué?

Tenia ganes de vore-la, quasi 2 messos veent-la en l'institut, o 5 minuts per ací, 10 per allà o amb els amics...però això ja era història, ara anava a quedar amb ella SOLES, com una parella, podria dir-li quant la vull, podria abraçar-la, podria menjar-me-la a petons.

I ho vaig fer. Vaja que si ho vaig fer, eixe dia, per fí després de tant de temps, vaig estar amb ella, a soles, i va ser una vesprada tal i com me l'esperava, per a que enganyar-nos, una vesprada de les que trobava a faltar molt, i ja havien tornat!.


DIA 2:

Em vaig quedar a casa, no se que estaria fent, fins les 7.30 que havia quedat amb ella, amb el meu amor.

Hi vaig arribar 7 minuts tart, i mai havia estat tant arrepentit de fer esperar a ningú...aquell dia Sara estava impresionant, mai l'havia vist així de guapa, era perfecta. Era un altre dia per a mi, i va ser perfecte. La vagi besar, la vaig abrçar, en definitiva, vaig destapar la caixa amoros-pastelosa que havia guardat tot aquest temps i la vaig soltar quasi tota de colp. Estava feliç. Tot era felicitat.


En aquests dos dies, les meues despedides del costat de Sara van ser paregudes, en el seu portal, entrant i ixint veïns, però hi van ser boniques, precioses diria hi tot, i el meu caminar solitari cap a casa va ser feliç, ningú em podria llevar d'aquest estat de felicitat en el que em trobava...


DIA 3:

Arribem a huí (en realitat ahir xd) huí devia de haver sigut el meu últim dia perfecte amb Sara...devia...

Comencem a les 7.30 al seu portal, li clave un toc al mòbil i ella baixa, tant guapa com el dia anterior, les escales. Jo l'abrace, la bese, la bese molt, sabia que era el meu últim dia.

Nem cap al parc, sentats en un banc l'abrace, la bese, em besa, tot és perfecte, millor inclús del que jo havia pogut imaginar en cap moment...

Veem a un amic, amb una xica, olaquetalyobienitu? yobienperodesiiibraestanalliarriba.

"¿Vamos?" em diu il·lusionada Sara, "Sí, si vols", la meua vesprada perfecta comensava a no ser tant perfecta...

Amb Ibra i Desi, be, no em queixe, la germaneta de Desi era un solet (sí, era necessari dir-ho xd), però clar, ja estas davant dels amics (com els dissabtes) i rodejat de xiquets...intimidad? ola? donde ha ido?

Al mateix lloc que la meua caixeta amoros-pastelosa...ben lluny.

Desi i Ibra se'n tenen que anar, molt be, m'agrada, un dia igual que el dilluns, un ratet amb els colegues i altre amb Sara, les meues esperances pujaven, la meua caixeta ja casi oberta...però no...avuí no era el meu dia, no.

Abans inclús de despedir-nos de Desi i d'Ibra, veïem, a escasos metres, a Guille, i al mateix colega que haviem vist abans (Andrés).

Pensareu: vale, un ola i adios ràpid i au,no?

No...aquestos 2 també són del CAU, i qué collò? "Sara, te vienes a los locales a preparar cosas para el campamento?" "Sí, que aún no he hecho nada."


Vale...vale...en aquest moment es poden fer 2 coses.

1=> Dir: Qué QUÉ!? mentres conserves un poc de dignitat, era la teua vesprada, ja has estat en els colegues prou de temps, ara no vas a dixar que la teua novia se'n vaja sense més, això podria causar-te problemes però, i què? Si s'enfada i se'n va, anava a anar-se'n de totes formes, i si per casualitat el teu colp d'estat particular ha tingut èxit? T'hauràs guanyat ixe trosset de vesprada perfecta, de vesprada al paradis amb ella.

2=> Tragar. Deixar que se'n vaja, abandonar tota possibilitat d'estar amb ella, a soles, i resignar-te a desfer el que anava a ser la teua la vesprada amb ella, la teua vesprada única, la teua vesprada fantàstica, per a convertir-la en una vesprada amb 5 minuts amb ella, mitja vesprada amb uns colegues, i mitjà vesprada en uns locals, en un grup del que no eres membre i en el qual et sents extrany...


Totes les dubtes sobre què triar no serveixen per a res, no serveixen per a res per què Sara té un arma molt poderosa contra mi.

La seua cara.

No puc aguantar-li certa mirada, si em mira així i em diu: "Tirat per un pont" sap déu que ho faria.

Què es pot fer quan posa ixa careta i et diu: "¿vamos?" Doncs esta clar...intentes lluitar: NO! et vull a tú, i el que queda de vesprada vull estar amb tú! Però de res serveix, i guanya la opció 2: resignació.

I allí estava jo, en una gent que no coneixia, mentres la meua novia i els meus amics feen coses per a un campament...i jo...jo que feia?

Res...encara estava impactac...pegant-li voltes al cap sobre els dies anteriors: còm havien pogut ser tan bons i aquest tercer tant decepcionant?? no ho sabia, i no ho se...

L'únic que sí se es que me'n he anat a casa trist, ofuscat; comparat amb el dilluns i el dimats aquest dia ha sigut fastigòs, i no he pogut evitar preguntar-me, mentres tornava a ma casa, molt lentament:

"Per què jo tinc tantes ganes? Per què em fa tanta falta demostrar-li que la vull? Per què em fa tanta falta estar amb ella? Per què em molesta tant que em tallen la vesprada i per què a ella tan poc? Es que no té ganes d'estar amb mi? NO! això NO! jo la vull...ella em vol a mi...però...què pasa? Per què jo ara estic trist i ella esta feliç?"

Són uns pensaments un tant egoistes, però no puc amargar-te que els haja pensat...com també he concluït el següent:

"Jo el que vull és que tú estigues feliç i contenta, i si per a axiò tinc que estar trist jo un dia, haurà valgut la pena sols per veure el teu somrriure"


Com he dit abans...el meu objetiu no és que quedes més en mi, ni que dixes d'anar al CAU...ni que dixem de quedar amb els amics...el meu objetiu no és altre que conseguir la teua comprensió.

Res més que anyadir, bueno sí dos cosetes més!

Aquest divendres SÍ serà el meu divendres, ho jure, jure que si algú o algo (ja siga colega, amic, familiar meu o alguna cosa meua) jure que el mataré.

I el mataré molt.

Per que aquest divendres sí, aquest divendres he quedat amb tú.

I aquest divendres obriré la meua caixeta amoros-pastelosa i no pararé fins que s'acabe tot el que duc dins!


L'altra coseta es que t'estime, ja veus que eres el més important per mi ara mateixa, per una xorrada he reobert aquest blog abandonat i n'he fet dues entrades, per que se que m'exprese malament, i pot ser aixina de tirò m'entengues millor,però per favor, no ho mires com una crítica, mira-ho com una reflexió, com una "rayà" i tracta d'entendrem.

Gràcies per tot, gràcies per tots aquestos mesos, gràcies per ser com eres, i sobretot gràcies per voldrem com sols tú em vols.




T ' E S T I M E S A R A // 3 M 1 T 2 3 ' T

T E Q U I E R O ^ ^