Bona nit a tot el que arribe a aquest blog semi-abandonat, que, o be ha harribat ací de rebot, o be a entrat pensant-se que no hi hauria ninguna entrada nova, però be, és igual, jo el que buscava amb aquest blog era tindre un lloc per a expresar-me, per desfogar-me, doncs be, en aquesta entrada després de més de 7 messos sense escriure res, voldria fer un xicotet resum de la meua vida en aquest temps:
Comensaré més el més important, sí, el més important de tot aquest temps, en el qual, com llegireu, he fet exàmens, he fet selectivitat, he conegut gent, etc.
El més important de tot és, encara que hi semble un cursi adolescent apardalat, és que em vaig adonar que hi estava enamorat, sí, em vaig donar conter massa tard, aquesta xica m'havia estat esperant un muntò de temps (més d'1 any, si no hi recorde malament), i en aquells moments hi estava tontejant amb un altre...
Per sort per a mi, i per increible que hi puga pareixer, aquesta xica va deixar de tontejar amb aquell, em vaig declarar (que be sona aquesta paraula xd) i questa xica i jo es vam fundir en un meravellós bes...un bes que tinc gravat a foc al meu cap...no hi va ser el primer, però, que un llamp em mate si no va ser el més bonic...per a ella no se que va suposar, però per a mi va suposar el canvi a una nova vida, una vida que encara ara hi seguisc vivint.
Passant a altres temes més o menys destacables (no vos preocupeu, pròximament hi ficaré una entrada sols per ella xd), també s'ha de dir que em vaig traure el valencià mitjà, s'ha de dir que hi vaig anar de resaca, i l'exàmen em va parèixer tirat).
Que aquest any he cursat 2on de batxiller, els resultats dels quals 1er van ser desastrossos, més tard van passar a potables, i a la fí han estat més que be, amb un 7.38 de mitjana amb 1er i 2on.
També s'ha de destacar que he fet el selectiu (o les PAAU, que queda més professional), i he de dir que els exàmens, menys 2 o 3, em van ixir com el cul, però, no obstant, tinc un 7 de mitjana al selectiu...com és això possible?...Ningú ho sap...però jo ni hi vaig a reclamar-li-ho a ningú xd
Al llarg del curs he vivit moments bons, moments dolents, i moments mol bons...dels quals en podria destacar, per exemple, aquiexes semanes d'exàmens esgotadors, per després narse'n de festa amb la classe...
I de roins, sols hi destacaré un, que fa poc s'ha tornat bo, gràcies a una intervenció meua, el meu grup d'àmics es va fragmentar, la meua amiga Andrea (per aquelles fetrxes), em va dir de tot quan vagi destapar el seu doble joc (vore entrades anteriors per entendre-ho be)...Açò va pruvocar que els meus amics Borja i Néstor abandonàren el grupet d'amics, seguint a Andrea i a Mireia.
Per contra, tant Carlos, Guille, Laura i Sara es van quedar al meu costat...jo no se si ho haguera fet, la veritat...
Moltes vegades pense, està be el que vaig fer?...no puc evitar pensar que no...ningú tenia dret a trencar l'amistat que unia a Laura amb Andrea, o a Sara amb Andrea...però ho vaig fer, hi vaig trencar de sobte quasi 4 anys d'amistat per les bones...és imposible que a ningú li agrade haver fet això...sempre que hi trac el tema em diuen que no passa res, fins i tot em diuen que vaig fer be, però jo se que no, jo se que, encara que poquet, em guarden rencor per allò, i és una cosa que em sap vertaderament mal.
Per altra banda, això, a la postre, va servir per a que el meu amic Borja s'adonara del que pasava, i a anat, progressivament, olvidant-se d'Andrea...però...de deveres hi valia la pena destroçar un grup d'amics per allò?...No ho se...Borja és molt important per a mi, em estat junts en quasi tot, el tenia que ajudar...però no tenia dret a fer el que vaig fer...no el tenia.
Be, després d'aquesta resum/reflexió de la meua vida i obra en aquestos 7 messos, he de dir que el meu estat d'ànim és més bo que dolent, afegir que estic de vacances...unes vacances que me se presentaven perfèctes però que no ho serán tant, com tot el que passa últimament...
Bona nit, i més reflexions en les pròximes entrades.
Comensaré més el més important, sí, el més important de tot aquest temps, en el qual, com llegireu, he fet exàmens, he fet selectivitat, he conegut gent, etc.
El més important de tot és, encara que hi semble un cursi adolescent apardalat, és que em vaig adonar que hi estava enamorat, sí, em vaig donar conter massa tard, aquesta xica m'havia estat esperant un muntò de temps (més d'1 any, si no hi recorde malament), i en aquells moments hi estava tontejant amb un altre...
Per sort per a mi, i per increible que hi puga pareixer, aquesta xica va deixar de tontejar amb aquell, em vaig declarar (que be sona aquesta paraula xd) i questa xica i jo es vam fundir en un meravellós bes...un bes que tinc gravat a foc al meu cap...no hi va ser el primer, però, que un llamp em mate si no va ser el més bonic...per a ella no se que va suposar, però per a mi va suposar el canvi a una nova vida, una vida que encara ara hi seguisc vivint.
Passant a altres temes més o menys destacables (no vos preocupeu, pròximament hi ficaré una entrada sols per ella xd), també s'ha de dir que em vaig traure el valencià mitjà, s'ha de dir que hi vaig anar de resaca, i l'exàmen em va parèixer tirat).
Que aquest any he cursat 2on de batxiller, els resultats dels quals 1er van ser desastrossos, més tard van passar a potables, i a la fí han estat més que be, amb un 7.38 de mitjana amb 1er i 2on.
També s'ha de destacar que he fet el selectiu (o les PAAU, que queda més professional), i he de dir que els exàmens, menys 2 o 3, em van ixir com el cul, però, no obstant, tinc un 7 de mitjana al selectiu...com és això possible?...Ningú ho sap...però jo ni hi vaig a reclamar-li-ho a ningú xd
Al llarg del curs he vivit moments bons, moments dolents, i moments mol bons...dels quals en podria destacar, per exemple, aquiexes semanes d'exàmens esgotadors, per després narse'n de festa amb la classe...
I de roins, sols hi destacaré un, que fa poc s'ha tornat bo, gràcies a una intervenció meua, el meu grup d'àmics es va fragmentar, la meua amiga Andrea (per aquelles fetrxes), em va dir de tot quan vagi destapar el seu doble joc (vore entrades anteriors per entendre-ho be)...Açò va pruvocar que els meus amics Borja i Néstor abandonàren el grupet d'amics, seguint a Andrea i a Mireia.
Per contra, tant Carlos, Guille, Laura i Sara es van quedar al meu costat...jo no se si ho haguera fet, la veritat...
Moltes vegades pense, està be el que vaig fer?...no puc evitar pensar que no...ningú tenia dret a trencar l'amistat que unia a Laura amb Andrea, o a Sara amb Andrea...però ho vaig fer, hi vaig trencar de sobte quasi 4 anys d'amistat per les bones...és imposible que a ningú li agrade haver fet això...sempre que hi trac el tema em diuen que no passa res, fins i tot em diuen que vaig fer be, però jo se que no, jo se que, encara que poquet, em guarden rencor per allò, i és una cosa que em sap vertaderament mal.
Per altra banda, això, a la postre, va servir per a que el meu amic Borja s'adonara del que pasava, i a anat, progressivament, olvidant-se d'Andrea...però...de deveres hi valia la pena destroçar un grup d'amics per allò?...No ho se...Borja és molt important per a mi, em estat junts en quasi tot, el tenia que ajudar...però no tenia dret a fer el que vaig fer...no el tenia.
Be, després d'aquesta resum/reflexió de la meua vida i obra en aquestos 7 messos, he de dir que el meu estat d'ànim és més bo que dolent, afegir que estic de vacances...unes vacances que me se presentaven perfèctes però que no ho serán tant, com tot el que passa últimament...
Bona nit, i més reflexions en les pròximes entrades.
Abans de despedir-me del tot, tinc que dir una altra cosa:
T ' E S T I M E S A R A // 3 M 1 T 2 3 ' T
No hay comentarios:
Publicar un comentario